Blog

Sessió 11 – 11/05/17

Entorns Personals d’Aprenentatge (EPA)

Tots tenim un entorn personal d’aprenentatge. Es innat. Està determinat per les circumstàncies, genèticament, etc.

Nosaltres com a professors, no hem de treure els alumnes d’aquest EPA. Sempre ha existit un EPA, encara que no en siguem conscients.

Del nostre entorn aprenem coneixement pràctic, coneixement social, comunicatiu, emocional (a través de la posició del cos, vincles emocionals i afectius, etc.) i cadascú té el seu entorn personal on obté aquest aprenentatge.

En els últims temps tenim molt accés a la informació i necessitaríem una vida sencera o mes encara per a poder processar-la. A mes, ens relacionem de manera virtual. També establim en aquest univers virtual tot un mon de sensacions i emocions.

 

Els experts diuen que el EPA és una manera d’aprendre, tot un conjunt o paquet, és una manera d’aprendre, perquè és un aprenentatge no formal (no hi ha exàmens, programa, avaluació, o objectiu d’obtenir un títol acadèmic) sinó que es la mateixa persona qui es fixa de qui aprendrà, que, quan com i on. Per tant, és una manera d’aprendre.

 

Com podem garantir un bon EPA? La figura del docent es molt important per adquirir un bon criteri. És qui ha de guiar i no permetre que sigui una font d’error o confusió.

Nadius digitals o immigrant digital?

Nadius: necessiten informació breu, no poden lidiar amb textos extensos, etc.

De totes maneres, avui dia aquesta classificació ja ha quedat antiquada. Hi ha persones que són immigrants digitals que en saben, i en canvi d’altres nadius que van peixos.

Per això, es crea un altre concepte: visitant o resident, del David White, 2012.

  • Visitant: no deixen petjada a la xarxa.
  • Resident: es desenvolupen allà i a més relacionen les seves identitats digitals per a que altres els trobin.

Els que són residents estaran interessats a que una gran part del seu EPA estigui a la xarxa. Amb això tenim eines que ens podem baixar, recursos, fonts d’informació, i la PLN (Personal Learning Network).

S’ha de cuidar i mantenir el nostre EPA.

EPA té sentit sobretot pels que són residents a la xarxa. També per persones amb inquietuds, o bé curioses, i també les persones a les que els agrada comunicar.

 

Tipus de PLE o classificacions: Research, Networking Communicacion, etc.

Segons la manera d’aprendre amb les noves tecnologies, sorgeix una necessitat de personalització. Sorgeix una necessitat de tenir criteri i avaluar la qualitat de les informacions i les fonts que ens venen. Hem d’escollir i saber triar. Avui hi ha molt coneixement, però està dispers, i potser està ben organitzat per qui ho penja però no ho està pel qui ho rep, per la diferent manera de treballar i organitzar-se de cadascú.

 

PLE. Pedagogia o tecnologia?

És cert que la tecnologia ha ajudat a millorar els nostres EPAs. Però la pedagogia està lligada directament a la formació de l’EPA. Per tant com a docents hem d’observar quines són les tecnologies més adequades i aplicar-ho als alumnes.

 

Fonts d’informació poden ser la biblioteca, o la xarxa, etc.

Es poden definir segons diferents definicions (veure diapositives).

Hi ha diferents formes de crear-se els seus EPAs en funció de les seves necessitats.

Compartir, llegir, escriure i reflexionar (Castanyeda y Adell).

Tot i haver canviat tant, ens movem en les mateixes competències: accedir a la informació, saber-nos comunicar, etc.

 

Blended Learning (aprenentatge semipresencial): el just mig?

Classes on-line i la resta a casa o en xarxa o fent servir alguna eina virtual.

  • -learning és el que està relacionat amb un aparell electrònic, mentre que
  • M-learning és el que està relacionat amb el mòbil o a tenir el mòbil a l’aula.

 

Activitat. Reflexioneu sobre el PLE respecte a l’ensenyament tradicional (5)

  • Com es pot fer una avaluacio personalitzada/diferenciada sense que s’emprenyi l’alumnat?

La resposta o solució està en el secret professional. Els alumnes no tenen per què saber o conèixer els resultats de les avaluacions dels seus companys.

 

  • Podem aprendre de forma efectiva a qualsevol lloc i moment? Quins son mes idonis?

No, perquè no podem aprendre en un concert, o en un partit de futbol (estudiar). Depèn del tipus d’activitat, serà millor un entorn o un altre. També depèn de cada individu: hi ha gent que es concentra més si escolta música, i hi ha altra gent que no.

 

  • Les biblioteques i centres de recursos, quin paper juguen en el PLE?

És un suport important, tant per les informacions que s’hi poden trobar com per la situació i pel silenci. Hi ha entorns familiars en els quals els alumnes no poden viure tranquils, perquè hi ha discussions o sorolls forts, sempre, etc. i per ells aquests centres son com una salvació, un oasi.

 

  • Les classes presencials, com connecten amb el PLE del nostre alumnat? Com connectareu?

Es necessiten mútuament. Són importants totes dues. És important la comunicació i interacció d’ambdós recursos.
FI DE LA SESSIÓ

 

Anuncis

Sessió 10 (04/05/17)

Al principi de classe hem estat analitzant pòsters d’altres grups i altres anys. No hem de posar espais de text molt carregats de lletra. Esta be agrupar diferents espais de text i també separar per seccions, afegir trossos importants en negreta, posar-hi imatges, etc.

 

Tambe hem estat comentant si havíem acabat o tancat ja el tema de la peça en 3d ja que el dia 18 hem de fer la presentació i defensa del projecte. Hem d’explicar quins recursos educatius podem potenciar amb aquesta peça, etc.

 

RECURSOS PER A LA INNOVACIÓ

 

Parlarem de diferents recursos, de les activitats concursos, mes recursos, simuladors, i tutories per grups.

 

En quant a recursos didàctics, a part dels portals XTEC i CESIRE, cada cop tenim, gracies a la xarxa, hi ha mes recursos que podem trobar. Tot això ajuda molt, però moltes vegades hem de discriminar els recursos i la fiabilitat de les fonts.

No ens hem d’oblidar de les iniciatives mes tradicionals, com biblioteques, centres cívics, ja que encara no tot esta a internet.

A la universitat ens trobem alumnes que no entenen el que han de fer perquè no son capaços de llegir. De vegades ho han de passar a dibuix o esquema però no son capaços de transformar-ho. Si els introduïm a la lectura, al cinema i als videojocs, els podem obrir una finestra a una temàtica diferent que d’altra manera no tindrien oportunitat de conèixer.

EDUCAIXA.COM

Es similar a l’ENGAGING SCIENCE, classificat en diferents categories. Es requereix registre. Dins de l’apartat de professors hi ha unes quantes suggerències de títols de llibres per llegir. Gairebé totes acaben parlant de temes de moda que tracten de que s’ha de deixar l’espai per a que l’alumne trobi la seva manera d’aprendre i per a que aquest aprenentatge sigui significatiu.

Hi ha penjats els comentaris que fan els professors i altres sobre aquestes pellicules. A la dreta hi ha una columna amb fitxes pels pares, alumnes, etc que plantegen diferents qüestions. Es un bon recurs per no nomes baixar informacions per als alumnes sinó com a proposta per a debat i treball que pot ajudar els alumnes.

 

INFOGRAFIES

Son elements gràfics.

Vídeo de Jordi Adell. La competència digital.

La competència digital es conforma per:

1 Competència formacional (a partir d’extreure informació, processar-la i difondre-la)

2 Competència tecnològica o informàtica (ordinadors, càmeres de vídeo, llibres digitals, gps, mòbils, càmeres de fotos, etc.) i altres artefactes tecnològics

3 Alfabetitzacions múltiples. Tenim diferents llenguatges audiovisuals: de forma icònica, còmica, llenguatge fotogràfic, sonor, etc. tant com a visors com a creadors i productors

4 Component genèric. Tenim accés a una enorme informació. Som crítics amb la informació que rebem? Tenim la capacitat de processar-la i crear nous coneixements amb ella? Es tracta d’una competència cognitiva genèrica i es bàsica i es una part de totes les competències bàsiques

5 Ciutadania Digital. La preparació per a viure en un mon en el que la realitat i el mon virtual es confonen, en la que no hi ha solució de continuïtat entre els dos, en el que la relació entre nosaltres es connecta d’igual forma de la forma real i en la virtual. No hi ha mobbing tecnològic, sinó mobbing, i la tecnologia hi ajuda pero no la crea. Es tracta d’un conjunt de normes de comportament de les xarxes, que no son recursos sinó llocs. Un esta al Facebook o està en la plaça del poble. Els alumnes estan sols i de vegades mal aconsellats. Publicació de fotografies i altres continguts que poden afectar-los en el futur quan busquin feina, etc.

Volem que respectin la legalitat i que coneguin i es facin valer els seus drets al voltant d’aquesta ciutadania digital.

Podem destacar les estratègies didàctiques per aconseguir aquest tipus de coses. Cap d’aquestes coses es respon amb una resposta preestablerta, perquè tot això es nou. Tot el que hem de fer es desenvolupar fonaments per a que ells mateixos trobin les respostes a les seves preguntes futures. Tot això s’aprèn fent-ho servir. Per tant esta en experimentació. No nomes ho fem a l’escola sinó també a casa. A casa potser no faran matemàtiques però si que es connectaran a internet, per tant a casa s’hauria de treballar aquest tema també Els pares de vegades se senten sobrepassats en aquest tema. En els nens petits es molt important.

 

La competència digital del professorat va lligat a la competència digital de l’alumnat, perque es crucial que es conegui. Visió, lideratge, recursos, assistència tècnica, etc.

“ENTREVISTA con JORDI ADELL para la gestion y transferencia del CONOCIMIENTO. Qué es la CD, la Competencia Digital?”

 

Mini-debat.

A.Cabeza: Funcionen amb iPads i estan massa obsessionats.

 

Ana. Camarasalta: Concentración. El problema que nos encontramos es que están perdiendo el interés en todo lo que necesite más de cinco minutos de reflexión. Los alumnos no son capaces de concentrarse por una cosa o por una clase expositiva durante un poco de tiempo mínimamente duradero.

 

Les infografies (mapa conceptual) són més aviat per presentar altres coses; no per un article de recerca.

Un pòster esta més pautat i més concretat.

 

CONCURSOS

Són altres recursos per motivar. Polèmic és que fomenten la competitivitat. De vegades hi ha una competitivitat fora de l’aula peró hi ha una unió dins de la mateixa aula.

Les exposicions son mes neutres que els concursos i competicions, i tracten en una exposició oral i per tant desenvolupen les competències comunicatives.

 

ACTIVITAT EN GRUP

Es adient que els alumnes participin a premis i concursos? (5 minuts)

 

Xavier

En la meva opinió si, sempre que es faci d’una manera moderada i acordada. Però nomes si es dona el cas, perquè sinó, jo seria partidari de no fer-ho. Presentar-se a concursos potser es una manera de “vendre” una escola concertada”.

Respecte de la limitació dels grups, posaria una plataforma de puntuació que decidiran sempre els estudiants mitjançant votacions, de forma que sigui totalment democràtica la participació i la limitació només afecti de la manera mes equitativa possible.

 

Teo

Los concurso aumentan la competividad y la atención en el la resolucion de un problema o resultado, ma no hay que exceder en su utilizo, si no se reduce el desarrollo de la cooperación.

 

Consensuar com decidiríem, entre treballs acceptables, o com ho faríem per saber quins treballs s’han de presentar a un premi (com els CIRIT) i com es limitaria la participació? (10 minuts)

 

Posada en comú (10 minuts)

 

TALLERS/ESTADES/COLÒNIES

Estadesenginy, etc.

 

Visites a museus, etc.

Visites virtuals

 

Simuladors.

Va mes enllà de la teoria i de l’experimentació científica. Permet executar coses sense risc i sense malgastar recursos.

N’hi ha de diferents nivells.

Les possibilitats son moltes.

Electronics Workbench (EWB) etc.

 

Activitat simuladors.

Quins programes de simulació hem fet servir als estudis anteriors? Quins es podrien aplicar a l’ensenyament secundari i quins no (llibreta de classe/bloc)?

 

Xavier

Durant la carrera he fet servir programes de simulació de circuits electrònics, com ORCAD, TANGO, programes de simulació de calor dels components, simulació matemàtica com MATLAB (aplicable a secundaria) i altres simuladors com un simulador per programació (BORLANDC), simuladors de llenguatges digitals (ALTERA), etc.

Durant la primària he utilitzat un programa de simulació de funcions a la sala d’informàtica.

 

TEO

 

Durant la carrera he fet servir programes de simulació matemàtica com MATLAB (aplicable a secundaria).

Durant la primària he utilitzat un programa de simulació de funcions a la sala d’informàtica.

 

Per grups, posar en comú amb els companys la reflexió anterior.

Finalment, posada en comu.

 

Això es l’activitat de la setmana, sessió 11, on podem fer aportacions.

 

FI DE LA SESSIÓ

Sessió 9 (27/04/17) 3d; Campus UPC Bcn Est

Per motius personals avui el professor ha de marxar a les 17:15

 

En aquesta sessió utilitzarem el programa “RepetierHost”. Aquest programa te un modul dins del mateix, que es diu Slic3r (pronunciat com Slicer).

 

El nom de slicer prove

 

Afegir no se on. El preu va per pes. Tots els colors valen lo mateix.

 

Important, font d’error. El que visualitzem aquí no ha de ser necessàriament a la mateixa escala que sortira a la impressora. En el visualitzador sempre surten les dimensions de 200 per 200. El tamany final es defineix al final, abans d’imprimir. Nomes al final ens podrà dir si fem servir una impressora massa petita per la peca. Aquest programa nomes es un visualitzador, i per tant mai ens donara un error, a excepció de que el fitxer estigui corrupte.

 

Un cop hem carregat els objectes, obrim l’etapa de Sclic3r. El control manual nomes s’utilitzaria en el cas que tinguéssim connectada físicament la impressora. Nosaltres sempre treballem en mètode offline: treballem sense connectar, ho grabem en una targeta SD i després ho portem a imprimir. Per tant per comoditat si no tenim l’ordinador allà ho podem fer.

 

Un cop tenim el programa, hem d’apretar el boto de Slice. El que fa es tallar; amb la configuracio que hi havia, ens diu la durada de la impressio, una hora i mitja, ens diu que requerira 3 metres de material (els rollos van per kilos) i si ampliem la vista, es pot visualitzar fins als filaments que imprimirem. Tambe es pot visualitzar alguna capa intermitja, per exemple la 23, on es veu que fem un contornejat i les parts mes masssisses les reforça amb un patro. Podem definir el patro per omplir les capes, i el nombre de contorns. El patro pot ser horitzontal, vertical, etc. El contorn esta demostrat que es la capa mes important. Els patrons de dins estan espaiats pero encara es poden espaiar mes. Pero la part del contorn es important.

 

No es pot imprimir res sense configurar, perquè sinó no sortirà.

 

Ara provem el botó de Configuració.

 

Possibles paràmetres que trobarem, dos tipus.

  1. Parametres de Maquina i material (filament printer/settings)
    1. diàmetre del filament (1,75; 3)
    2. diàmetre de l’extrusor (nozzle) (de 0,2 a 0,8) a mes gruixut mes bast, menys precisió; esta compost de llauto i alumini amb un termistor a dins; nomes s’encén i s’apaga el calefactor
    3. tamany de la safata (dues dimensions horitzontals); la plataforma es diu llit (Shape); les impressores delta son per a peces de revolució en les que el capçal bascula. Printer settings_general_Bed shape_ i posar les mesures del llit; des d’alla sortiran les mesures reals. (1)
  2. Parametres de fabricació
    1. Temperatura d’extrusió (temperatura objectiu; temperatura de comparació que utilitza el sistema per definir quan engegar o apagar el calefactor i dependrà del material. Material PLA seran uns 210 graus C. Material ABS seran uns 230 graus C.
    2. Nombre de perímetres. (3 es un bon valor)
    3. Alçada de capa ( aprox. 0,4 mm o 0,3 mm, que aproxima ser el diàmetre del nozzle, normalment ve a ser una mica mes petit que el diàmetre del nozzle perquè si veus la peca en un microscopi veurem que hi ha una capa que es diu coll que es el material entre una capa i la següent; també i a part, el mateix temps el material amb el fred es dilata (no es contrau, sinó al reves al metall) i en comptes de pujar 0,5 pujara 0,3 per a que quedi una mica mes comprimida i llavors tindrem mes coll; de tota manera augmentara una mica el temps d’impressió; es un compromís. Es tracta de l’alçada en eix Z.
    4. fill density. densitat 20% al 90%
    5. fill pattern. La manera de dipositar les files interiors. Rectilini, linia, concentric, honeycomb, 3d honeycomb, hilber curve, archimedean chords, octagram spiral…

 

(1)Si llancem per imprimir en una impressió que arriba a 150 mm i tenim la peça de 180 de llarg ens sortira una advertència que se surt dels marges d’impressió, però res mes; això vol dir que ens podem carregar la impressora quan arribi cap al final i intenti fer força per tirar mes endavant.
Al finalitzar, posar Save to file.

 

Finalment ens mostra la sala contigua, on veiem totes les impressores i acabem de comentar els dubtes que creiem convenents.

 

 

Infografies innovació i creativitat

———————-
Avui dia 11/04 faré revisió d’una recopilació diferents infografies que vaig trobar divendres passat dia 07/04 al Pinterest.

Creatividad. 4 pasos para estimularla
Font: https://es.pinterest.com/pin/313140980310545630/

Web: https://ticsyformacion.com/2013/01/31/4-pasos-para-estimular-la-creatividad-infografia-infographic/

Imatge: https://alfredovela.files.wordpress.com/2013/01/4pasosestimularlacreatividad.jpg

10 puntos fundamentales de la teoría de Richard Gerver

Font: https://es.pinterest.com/pin/404620347753341348/

Web: https://gesvin.wordpress.com/2015/03/01/como-transformar-la-educacion-10-claves-de-richard-gerver-infografia/

Imatge: https://gesvin.files.wordpress.com/2015/03/10clavestransformareducacionrichardgerver-bloggesvin.jpg

The 7 Habits of Highly Effective Teachers Who Use Technology

Font: https://es.pinterest.com/pin/451556300108496591/

 

 

 

Sessió 8 (06/04/07) Innovació

La professora ens mostra un vídeo. El vídeo ens mostra que de vegades volem ensenyar d’una forma determinada, però hem de deixar espai a la creativitat, sense tancar-nos. No hem de tancar-nos en una manera de fer determinada.

Reflexió prèvia

  • Què és innovar? Què és ser creatiu? Quines diferències hi ha entre ser creatiu i innovar?

Jo crec que innovar és un procés conscient en el qual pensem, busquem idees, investiguem, observem, estem oberts i atents, permetent que s’ens apareguin noves idees, que fins i tot dormint s’ens poden aparèixer.

Yo puedo ser muy innovador pero me pierdo en la creatividad. Soy como una central nuclear; si no controlas la energía es una bomba.

Ser creatiu és una capacitat o característica intrínseca i inherent a la persona humana, que pot ser més o menys explotada segons la persona.

Innovar: Control/focalització. Procès. Pràctic.

Creatiu: Lliure, sense límit. Habilitat, tipus d’intel·ligència. Capacitat. Tret humà. Relació amb la imaginació. Respon a un estat emocional.

  • Explica breument l’acte més creatiu de la teva vida.

Creació d’un telèfon a partir d’un intercomunicador d’una sola via.

  • Quins factors influeixen en la creativitat?

Nutrició- xocolata (Teobromina-aportació del Teo)

Interès al tema.

  • Feu un llistat i consensueu-lo en grup.

Ganes, llibertat, recompensa, necessitat, potenciar i reconèixer la recompensa.

Es pot fer que una persona aprengui a ser cada cop més innovador. En el món actual cada cop és més important la creativitat. L’educació serà central en fomentar aquestes habilitats, tant creatives com innovatives. Com es pot aprendre? És necessari que s’eduqui d’una manera innovativa. I la tecnologia tindrà un paper crucial en aqueast aspecte.

El meu argument és que la creativitat, ara, és tan important en educació com l’alfabetitzaci´´o, i per tant caldria donar-li el mateix status. La creativitat s’aprèn igual que s’aprèn a llegir.

Quin és el rol de les escoles? Si no saps fer una cosa malament, no sabràs mai fer una cosa original.

Tú qué crees que la tierra gira alrededor del sol o no? I el nen li diu: què vols que t’expliqui, el que m’expliquen a l’escola o el que penso jo?

Ferratti.

La nostra societat ens potencia a ser creatius? Probablement segons quina societat. És la mateixa societat la xinesa o la finlandesa? A Finlàndia els professors tenen prestigi, són els millors. La segona cosa important és que els nens són molt estimats pels adults.

Ahir a l’insti estaven fent tribunals de treballs de síntesi i una professora em va demanar si la podia ajudar perquè no sap anglès.

Com hem de valorar el ser professor? Per les seves notes? O per la seva actitud?

Hem fet un debat.

Què creus que aporta l’experiència de l’alumne de secundària?

Richad Gerver.

Director d’un dels pitjors instituts públics del Regne Unit el transforma en una de les escoles de major èxit amb diversos premis Unesco. Arriba a ser professor de Tony Blair. Assessor en educació de diversos governs. “Els sistemes tradicionals estan dissenyats al voltat de concepte de CONTROL. Cal un aprenentatge contextual que no sigui abstracte. Per això vam crear una microsocietat que reflexava la vida real i es podia autogestionar. Tenien el seu propi sistema polític, emissora tv i ràdio i gestionaven comerços i museus, etc. Comunicació, cultura, empresa, benestar.

Punset.

En la educación lo importante no es la meta del viaje, sino el viaje en sí. Siempre nos hemos centrado en el producto final. Es decir que al final sacaran unos determinados objetivos académicos.

Les corporacions més exitoses del segle XXI tenen com a fonament la col·laboració.

Quins condicionants hi ha per a afavorir la creativitat?

Perspectiva psicològica.

1.- Creativitat com a producte i com a procés.

Genèticament està definit com serà una persona creativa?

En els primers anys de vida es desenvolupa de la genètica i té molta relació amb la natura.

Perspectiva biològica: la importància de dormir… REM és important, millora la creativitat millorant priming innovative connections.

Las mujeres tienen 3 áreas: Área de Wernike, de Broca y otra (Ana Camarasalta).

En què podem ser creatius?

Continguts (què?)

Aula (on?)

Temporització (quan?)

Metodologies (com?)

Qui?

Reflexió final (grups)

  • Què creieu que és important per ensenyar en la creativitat?

Hay que tener en cuenta que los niños son muy creativos, y hay que tener en cuenta su edad y no poner límites que cierran su creatividad.

  • Què caracteritza una escola innovadora? I una classe innovadora?

La predisposición de los profesores a la creatividad; la metodología de trabajo (por ejemplo el trabajo basado en proyectos/problemas); el director que elige las cosas más importantes en la escuela y que define las líneas para llegar a los resultados con más creatividad; a veces para enseñar creatividad hay que salir de los temas.

Una clase innovadora tiene que ser una clase que tenga una base de conocimiento que le permite utilizar la creatividad enfocada a la resolución de problemas.

  • Una classe innovadora i creativa, genera alumnes creatius?

Seguramente ayuda y predispone a los alumnos que tienen esta capacidad a desarrollarse más, y los que no la tienen les produce un efecto positivo y predispuesto a una manera creativa, es decir, en porcentuaje aumenta. Son muchos los factores que influyen la creatividad; por tanto, el ambiente y la clase es uno de ellos.

Resum.

Ens ha d’agradar el que fem: és difícil ser creatiu en allò que no ens agrada.

Al final de la classe vam estar fent una pluja d’idees per decidir la peça en 3d per a fer imprimir.
FI SESSIÓ

Sessió 7 (30/03/17) Addiccions

Sessió 7 (30/03/07) Addiccions

Debat sobre les addiccions. Cristina Delgado Garcia

Els valors de l’associació.

Rebem subvencions de tres fonts:

  1. Subvencions publiques,
  2. aportacions privades i
  3. els mateixos usuaris (tot i que, evidentment, no es negarà el servei a ningú pels diners).

Són 34 persones en plantilla i 102 voluntaris

Cristina treballa al centre de Montgat.

Programa Base: programa residencial, 24/7 en el cas que no tinguin estructura familiar.

Centre de dia: ambulatori de 9 a 15.  Menjador. Cada vegada venen més amb diagnòstic dual DSM5 (patología) més una patología psiquiátrica associada (esquizofrència, tdh, etc. )

Reinserció: programa ambulatori amb persones que han acabat el programa base. Buscar pis, buscar una feina, tirar endavant. Estudiar, etc. Tenir un objectiu cada dia per aixecar-se del llit. Remotivar-los

Projecte jove, entre 13 i 23 anys.

Programes de prevenció

Programa nocturn. Tenen vida estructurada però consumeixen, principalment alcohol i cocaína. Han aconseguit mantenir la feina, i la familia més o menys hi està al darrere (factors de protecció).

Relació amb serveis socials: estan molt coordinats amb aquests i altres dispositius. Si estan amb el psicòleg, famílies, tutors, etc. S’hi posen en contacte. Lo primer que pregunta quan ve algú o la seva familia és demanar parlar amb el tutor. Per tant la coordinació amb l’educador és important, igual que en qualsevol altra entitat.

Delirium tremens. És el problema de l’alcohol: se’t para el cor.

Adults. Es treballen grups d’autoajuda, amb un professional que dirigeix el grup, es treballa la part d’oci i temps lliures, normes, límits, conseqüències, control de la impulsivitat, gestió de les emocions, (és important que en el nostre vocabulari de cada dia hi integrem les emocions, que no hi estem educats; com no sé el que em passa, ho tapo amb el consum).

Un jove no és addicte, té una dependencia o una addicció. Pot tindre-ho tota la vida, pot tenir recaigudes. Al cap d’un any. Per això hi ha un procès de desvinculació progressiva després de deixar la comunitat terapéutica. Si recauen, ens truquen i els assessoren, recorden les eines que tenen, analitzen el que no han fet. El policonsum és bastant habitual.

Prevenció. Procés actiu per millorar la formació integral. Les substàncies hi són a fora; no es poden evitar. El que sí que es pot canviar és la reacció nostra davant d’aquests estímuls. Objectius: impedir, retardar o anul·lar l’aparició de conductes de consum de drogues. Impedir és difícil. Les susbtàncies modifiquen l’estructura cerebral; per tant, el retardar és molt important. Anul·lar és la opció més dràstica en el cas que sigui una persona amb un problema de dependencia. I no es pot substituir.

Tipus de prevenció.

Universal: a tota la població.

Selectiva: en grups de risc, grups d’adolescents.

Indicada: grups que s’han iniciat en el consum, grups d’alt risc.

Activitats per la vida. Autoestima, comunicació, autoconeixement personal, estils atribucionals (intern), assertivitat, etc.

Prevenció. Segons el NIDA (National Institute On Drug Abuse).

La majoria dels que venen han perdut amics i han guanyat col·legues de consum.

S’ha de treballar les resistències. Tenir un pensament crític suficientment potent com per poder decidir per mi mateix.

El problema de venir un ex és que els parla a llarg termini: d’aquí 10 anys, és impossible que ho vegin; se’ls ha de parlar a curt termini, perquè tenen 12 anys i aquest temps és tota la seva vida i no connectaran amb aquest discurs. Se’ls ha de parlar d’efectes a llarg termini, però parlem-li de demà, del que està passant ara.

La prevenció s’ha de treballar a llarg termini.

Ens hem de plantejar: depèn tant dels pares? O és més dels col·legues? D’una banda hem de pensar que el pensament de l’alumnat adolescent és: “si jo em vull rebel·lar sobre tot el que són els pares, jo  m’allunyo dels pares” i fins i tot “jo no vull ser fill/filla de…, sinó jo mateix”.

El millor reforç positiu és que els meus pares estiguin orgullosos de mi, i que em tinguin en compte.

Moltes vegades no hi ha comunicació, i els pares creuen que no se n’ha de parlar, que és millor no tocar el tema, perquè es pensa “Què vols? Estar bé a casa!”, perquè no volen més problemes.

FAD és una associació: Fundación de Ayuda contra la Drogadicción

http://www.fad.es/

Probabilitat de consum = (Factors de risc) / ( Factors de proteccó)

Per baixar la probabilitat: baixar factors de risc; pujar factors de protecció.

 

Hem de tenir en compte més els factors de protecció, ja que sovint els oblidem. És important recordar els factors positius, recordar que ho estàs fent bé.

 

Quan els preguntes quan van començar, no ho saben. A la primera classe que falten, hem d’activar l’alarma, ja que la línia és molt fina. Una dependència pot activar una addicció de forma molt ràpida. No en som conscients.

 

Definició de tolerància: el cos accepta la dosi.

Síndrome d’abstinència: et sents bé fins que et passes a sentir malament per

L’abscència de la substància. Segons la substància, la reacció pot ser de tres tipus diferents:

  • depressiva
  • estimuladora
  • al·lucinògena/pertorbadora

El que fa el tabac, per exemple, és una funció depressiva i estimuladora.

Sobredosi: si quan el teu cos ja s’ha desintoxicat (està net de la substància), però jo recordo mentalment la última dosi de quan estava en consum actiu (quan consumia i per tant el meu cos tolerava en més quantitat) però el cos no dolera de la mateixa manera.

La substància depressiva més consumida és l’alcohol.

Aportació Xavier: es diu que el nostre cervell és immune a constipats, grips i altres enfermetats, ja que existeix un filtre que no les deixa traspassar.

Cristina: el seu nom és “Barrera ematoencefàlica”.

La oïda és la única que no li afecta la droga. La droga pot afectar molt negativament al cos humà. Alguns exemples: vaginisme en noies, ejaculació precoç en nois.

Es parla, finalment, que la marihuana pot ser utilitzada per a fins terapèutics.
FI SESSIÓ

Sessió 6 (23/03/17) Debat.

Avui la professora Montserrat ja està bé de salut i ha tornat.

—————————

A continuació es mostra la preparació del nostre grup G2 per al debat.

Debat_G2

—————————–

Comencem ordenant les taules per tal de fer el debat.

Jo en sóc moderador.

A continuació es mostra la nova distribució de l’aula.

dav

S’obre el debat.

Quina temàtica es pot tractar a secundària per poder fer un debat?

Temes 1-9 mostrats a la pissarra.

 

Marta (pública):

Privada està considerada elitista, on ho hi va qui no pot anar-hi per falta de resursos, i llavors va a la pública.

Està considerat com una divisió a nivells.

A Barroso (concerta):

A la pública ja hi ha problemes per entrar, llavors si no existís la concertada no hi hauria capacitat suficient.

Oriol Riu (concertada):

Fa el paper d’on no arriba l’estat. Hi ha tota una inversió en edificis etc que està collaborant a que existeixi tota la oferta que d’altra manera no exisitiria. En un context de crisi, seria ideal que es pogués mantenir però la tasca de l’escola concertada és indiscutible.

 

Alberto Cabeza (pública) discrepa i elabora una resposta conjunta amb la Marta (pública):

La concertada és una particularitat d’Europa, per una tradició i història, però sóm únics a Europa.

 

Ibiza: els resultats de la privada són bons perquè tenen més recursos, i també més tranquil·litat; estan segurs de passar de curs amb els coneixements necessaris. L’institut privat, és dependent de les famílies, i per tant les famílies tenen més poder de decisió en tots els aspectes del centre.

Teo (concertada): estan acostumats a una èlit i per tant no poden veure tots el ventalls de la societat. La orientació de la concertada té més autonomia i integració.

Sorgeix una pregunta: s’hauria d’abolir la concertada? Resposta per al·lusions: la concertada té una responsabilitat social. No hi ha suficients escoles públiques per al número d’alumnes que hi ha; per tant, la concertada té una funció pública. A més a més, gràcies amb l’addició del diner privat, poden fer més innovació perquè tenen dues fonts d’ingressos.

Teo: estan acostumats a una èlit i per tant no poden veure tots el ventall de la societat.

Grup privat: Tot és una empresa, la generalitat també. Nosaltres ens autofinancem. Per tant els surt de gratis i a sobre aportem una feina social.

—– Finalitza el debat. Restabliment del mobiliari ——–

El to de veu és important en un debat. Deixar parlar, escoltar, tenir habilitat comunicativa, fomentar el pensament crític

El debat és important en la societat, perquè els alumnes i la societat en general opina sense tenir informacions; d’aquesta manera, el debat permet tenir més informacions, desenvolupar el pensament crític i aportar crítiques constructives, i la formació d’opinions construïdes sobre informacions àmplies, compartides, i de diferents tipus de fonts, tenint en compte la importància de cadascuna, tenint una visió més completa.

 

Això també permetrà, en una sessió posterior, establir un petit debat a classe sobre el pensament crític sobre eliminar els sucres i les begudes ensucrades fins als 18 anys.

 

Google siddes

Engaging Science! http://www.engagingscience.eu/es/

Es una web per fomentar

  • el pensament crític i
  • la presa de decisions.

no a partir d’informació que poden haver escoltat sense saber la font, sinó que sàpiguin distingir en funció de la font.

 

Les dones tenen capacitats diferents.

Pope.

FED UP. Visualització d’un vídeo crític amb el sucre.

Fed Up (2014)

http://www.imdb.com/title/tt2381335/

https://www.youtube.com/watch?v=Y647tNm8nTI Fed Up 2014

Començariem amb el vídeo. Després proposariem la pregunta de prohibir les begudes fins als 18 anys?

Passem una coca cola i que diguin els nens quan sucre creuen que hi ha.

Amb enginyeria es parla dels balanços de matèria. Si consumeixo molt sucre i no faig esport, llavors acaba reverteix amb la obseitat.

Evidència sòlida o feble de que està relacionat el consum de sucre amb l’obestitat.

Tenim 15 minuts per debatre amb els companys de grup quins dels paperets són evidències fortes o dèbils que defensen aquest la tesi de que el sucre provoca obesitat.

La segona pregunta seria: és prou sòlida l’afirmació que has considerat com a sòlida?

A.- La idea és fer-los canviar o trontollar el que ells havien dit com a sòlid explicant-los que els falten les cites. La primera seria sòlida.

B.-Ho és bastant però no tant.

G.- No tant.

E.- Fer-los veure que aquesta no és una informació complerta o científica.

La 2a part de l’activitat: trobar evidències. Hi ha suficient evidència per prohibir? David Cameron.

Tasca: decidir si el conjunt de les 8 fitxes són o no suficients  com per defenar la prohibició o la no prohibició de les begudes ensucrades.

 

Encara que tinguin en compte criteris científics, se’ls ha de dir que també s’ha de tenir en compte factors ètics, morals, conseqüències socials (sanitat), etc.

La setmana que ve farem una sessió de 2 hores sobre addiccions.
FI SESSIÓ

Sessió 5 (16/03)

Nota: la presentació de les diapositives de la sessió es pot trobar aquí: http://atenea.upc.edu/moodle/pluginfile.php/1975264/mod_resource/content/1/Presentaci%C3%B3%20curs%20profes%20secundaria_V2017.pdf

——————————————————–

Presentació de la tecnologia 3D.

Toni Travieso (el calvet) / Ramón Jerez

Grup de desenvolupament en fabricació i materials (DEFAM): Integración de procesos en fabricación

http://futur.upc.edu/11128056

Hi ha 2 tipus d’impresores 3D:

1.- indústria (rapid manufacturing)

2.- domèstic/petites (rapid prototyping), més assequibles

Els laboratoris d’impressió 3D es diuen FABLAB.

La fabricació que realitzem amb les impressores 3D és mitjançant la tècnica de fabricació additiva/per capes. També hi ha altres tècniques, que extreuen el material. Nosaltres només fem servir este tipo.

Hi ha 3 tipus de fabricació per capes

1.- STL – Stereolitografia

2.- LOM – Laminated Object Manufacturing

3.- FDM – Fused Deposition Modelling

El programa que usem és Solidworks.

 

.stl és un format de fitxer amb la informació geomètrica (punts, línies, plans, volums, …) llavors passa per capes SLIDES slizzes –> trajectòries de l’extrusor.

Les nostres impressores tenen 3 eixos de coordenades cartesianes. També n’hi ha de coordenades polars.

Tenim els següents programes d’open source (codi obert) per fer generar codi:

  • Repetier Host:  The RepetierHost is a simple to use host software, which is be compatible with most firmwares around.
  • i dins seu tenim el “sliC3r”: Slic3r is the tool you need to convert a digital 3D model into printing instructions for your 3D printer. It cuts the model into horizontal slices (layers), generates

El programa que podem usar per modelar les figures dels objectes (si no coneixem Autocad) és el SKETCHUP.

 

El material que usem és el PLA (àcid polilàctic). És un polímer (polylactic) extret del blat de moro (maíz) que s’escalfa a uns ~230º C, i és reutilitzable almenys un cop.

També es pot utilitzar el plàstic ABS, que és un plàstic més fort, i s’escalfa fins als ~250º C. És un material biocompatible (que no biodegradable), és hidrosoluble, es pot usar en impressores que tenen 2 estrussores i és una resina.

 

Tenim a la UPC alguns exemples dels projectes, que podem veure a la següent web:

http://www.vulcano3d.em.upc.edu/

Els correus electrònics dels ponents són:

  • ramon.jerez@upc.edu
  • antonio.travieso@upc.edu

 

 

Altres observacions de la classe:

  • El PET no és un termoplàstic; és un termoestable.
  • Programes per programar figures en 3d sense saber Autocad: blocscat (per petits); sketchup (per petits); openscat (per més grans).
  • Hi haurà dues entregues: el 20/04 i el 27/04. El grup G2TEC1 (nosaltres) farem la pràctica el dia 27/01.

La pràctica la farem a l’aula A7.9 –> FABLAB.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

asdfadsf

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

asdfasd