Blog

Comentari vídeos (12/3)

PECHA KUCHA LAS PALMAS VOL 01_Carlos Morales

Objetivo de la escuela, de la educación: prepararnos para la vida real, aprender a trabajar en equipo, utilizar la nueva tecnología, ser capaces de enfrentarse a los problemas, hablar en público.

La escuela ahora no nos prepara para la vida real. No tiene nada que ver con ella.

Hay que resolver este problema.

La educación es de todos, no del profesorado solamente.

Lo es también lo es de la familia, medios de comunicación, y de las empresas.

El primer problema del profesorado es la metodología no realista, es decir, no resolver problemas. No se aplica como en la vida real.

Es mejor aprender en pequeñas cantidades de todo en lugar de aprofundir una cosa y hacer solamente esa cosa.

Habria que variare un poco.

Esto tiene un nombre: aprendizaje basado en problemas. Tendría que ser el pilar fundamental de la educación en todos los niveles educativos.

La forma de cómo el ser humano aprende es la forma natural, en proyectos. Por ejemplo un juego con tres pelotas diferentes, aplicar la física para calcular cuál de ellas llegará antes al suelo.

Este juego se podria hacer un análisis estadístico, se podría preguntar a gente de diferentes ciudades o pueblos. Depende del nivel de estudios o el género o la edad, la respuesta? Podríamos hacer un experimento donde grabamos un video con la pelota, y con sw libre analizar a qué altura está la pelota y aplicar una tabla. Eso es el método científico al aula. Podemos medir la altura y el tiempo. Utilizando bloques de contenidos diferentes, algebra, geometria, funciones matematicas, metodologías diferentes y no de manera ordenada, sino de manera realista, podemos ver la cara de los alumnos que comprueben como de verdad se construye un proceso. Es que están sorprendidos de experimentar visualmente la verdad aplicada en la realidad. Esto se puede relacionar con física y adquiere una versión real de la ciencia.

De esta forma, el mismo proceso que es la caída de un objeto, se puede estudiar desde diferentes asignaturas y desde diferentes puntos de vista. Es decir, a NIVEL diferente y en ASIGNATURAS diferentes, aplicándola a la vida real.

Tenemos la ciencia totalmente compartimentada. La pregunta es: esto nos preparará a identificar problemas, herramientas, buscar información, etc. ? A trabajar en equipo, usar las nuevas tecnologías, hacer planes, etc. ? Por que no se usa?

El segundo problema.

Son dos realidades distintas. Un lado la escuela; otro lado el mundo. Si por ejemplo en el aula insertamos personas que normalmente no están, como por ejemplo un padre o un arquitecto lo insertamos en el sistema educativo (proyecto FLEXIDRA, analisis del fenomeno basado en un bote lleno de agua) y el arquitecto dará una versión realista de cómo realizar estas herramientas. Y aquí es donde entran las nuevas tecnologías: moodle, foro, etc. Potencian el cambio pero no son la base del cambio!!!

Podríamos hacer un proyecto para diseñar cómo unir el estrecho de Lerín, mediante mapas, trigonometria, matematicas financieras, etc.

Todo nos llevaría a un plan de motivación y que cristalizaron en un diploma con un sello de la empresa y de participación ciudadana.

Incluso se puede hacer un pgm de TV que se encarga de difusión de todo este desarrollo. La difusión es imprescindible.

Solamente si existe la difusión, puede existir la educacion 2.0.

 

 

EL PARADIGMA DEL SISTEMA EDUCATIVO

Paradigma del cambio

En el mundo se está reformando la educación pública.

Hay dos razones para esto:

la primera es económica; se trata de resolver cómo educamos; los niños se encuentran con la economía del siglo XXI y no sabemos cómo será el futuro, por ejemplo la reciente crisis está sin entender como será en el futuro; igualmente tampoco se puede saber cómo será la educación en el futuro porque está en profunda evolución.

la segunda es cultural; cada país está tratando de entender cómo educar a estos niños para que tenga sentido la identidad cultural. De esta manera es importante también desarrollar el concepto de comunidad. Pero estamos en un proceso de globalización.

Como podemos cuadrar todo en este círculo? El problema es tratar como llegar al futuro. Haciendo lo que hicieron en el pasado? Y alienando de esa manera a millones de niños, que no ven el propósito de ir a la escuela? Cuando nosotros íbamos a la escuela, la historia nos enseñaba que si trabajamos muy duro nos iba a ir bien, obteniendo el título universitario y luego un trabajo.

Nuestros niños no creen ya en estO. pOR cierto no están muy equivocados. Es mejor tener un título antes que nada, pero ya no es una garantía y particularmente si te lleva a dejar de lado lo que para ti es más importante. Algunas personas dicen que tenemos que elevar los estándares muy elevados porque sino, vamos a bajar de nivel. Me he encontrado con un argumento que lo persuade de bajarlos. Por elevarlo, por supuesto que hay que elevarlo. El problema es que el sistema actual educativo fue diseñado y concebido estructurado para una época diferente.

Fue concebido en la cultura intelectual de la ilustración, en las circunstancias económicas de la revolución industrial. Antes del mediado de siglo 19 no había un sistema educativo público. Podrías ser educado por los jesuitas, es decir si tenías dinero. Pero el sistema publico de educacion para todos y de forma gratuita era una idea revolucionaria. Muchas personas también la objetaban. Decían que no era posible que muchos niños de la calle y de la clase obrera se beneficiarán de la pública, que no eran capaces de aprender a leer y escribir y que no se debía malgastar el dinero y tiempo en esto. Así que esto fue basado en función de unos supuestos manejados por un sistema intelectual de la mente que esencialmente es la visión de la ilustración. La verdadera inteligencia se basa en el espíritu crítico, en la conciencia de las informaciones, en la habilidad académica, y esto está en los principios de la educación pública.

Hay dos clases de personas: académicas y no académicas. Gente inteligente y no inteligente. Y la consecuencia de esto es que muchas personas brillantes piensan que no lo son, porque han sido juzgados con esta particular visión de la mente.

Así que tenemos doble columna: económica e intelectual. Eso ha causado un caos en la vida de muchas personas. Algunas personas se han beneficiado de esto pero la mayoría de la gente no. Son ficticias.

Ahora resulta que hay muchos alumnos diagnosticados con TDAH (ADHD) trastorno de deficit de atencion.

No es una epidemia. Estos niños están siendo medicados masivamente. Los niños están siendo sobreestimulados, asediados por las imágenes e informaciones, computadores informáticos, avisos y anuncios publicitarios, cientos canales de comunicación. Por eso son realizados, porque? De que? De cosas aburridas”! Todo eso es la escuela!!!

Por eso coincide con el incremento de la ADHD por los exámenes estandarizados. A estos niños se les da Ritalin y otras drogas peligrosas para que enfoquen y se calmen. Curiosamente al este del país este síntoma está más desarrollado que en la parte oeste. Como puede ser esto posible? Esto parece una epidemia.

Esto es una epidemia ficticia!!!!!

El arte aumenta tus emociones y sentidos. En cambio estos fármacos bajan el nivel de esta sensoriedad. Están anestesiando estos niños!! Deberíamos hacer al revés. Despertarlos a lo que está dentro de ellos!

Esta educación está modelada a interés del industrialismo.

Los niños actualmente en la escuela son como productos de una industria. Los organizamos por grupos de edad. Es la fecha de fabricación. Pero si realmente hay niños de corta edad que son muy superiores en según qué materias respecto de otros de mayor edad. También hay niños que pueden hacer tareas mejor en grupo o individual, con edades diferentes, con asignaturas diferentes.

Hay que tener una mentalidad diferente a la de la linea de fabricacion. Deberíamos dirigirnos hacia el pensamiento divergente, la creatividad (proceso de tener ideas originales que tienen valor. El pensamiento divergente (capacidad esencial para la creatividad), es la habilidad de ver muchas posibles respuestas a una pregunta, muchas formas de interpretarla, de pensar en el que se llama pensamiento lateral, de ver múltiples respuestas, y no solo una, y da más contestaciones, que se abre a pensar y a probar.

Se abre las posibilidades a hasta un nivel muy alto.

Actualmente las personas que tienen un alto pensamiento divergente es muy alto cuando son bebes, y va bajando a medida que van creciendo.

Esto demuestra dos cosas: 1.- todos tenemos esta capacidad; 2.- en mayor parte se deteriora.

Esto significa que les afecta muchisimo la educación. Se pasan muchos años en la escuela donde tienen un resultado al final y siempre es el mismo. El sistema educativo te hace perder esta capacidad de pensamiento divergente.

Debemos pensar diferente sobre la capacidad humana. Tenemos que superar la clasificación entre académico y no académico, abstracto, teórico, vocacional, un mito.
La mayor parte del aprendizaje sucede en grupos donde la colaboración es la fuente de crecimiento. Si utilizamos y separamos a la gente, creamos una disyunción entre ellos y esto no es la manera natural del aprendizaje.

SESSIÓ 3 (02/03) (Tema 2 a Atenea)

Vaga d’alguns estudiants.

02/03/2017 (Tema 2 a Atenea)

Avui hi ha vaga d’alguns estudiants. Avui es passarà llista, per tal de penalitzar els estudiants que hagin fet vaga.

Innovacio docent ha de ser compatible amb la comunitat. Ha d’implicar promocio de la creativitat i de l’activitat. Tambe va lligada amb el prestigui professional.

Com podem elaborar el nostre projecte d’innovacio educativa? Podem trobar mes informacio al seguent enllaç:

http://atenea.upc.edu/moodle/pluginfile.php/1962696/mod_resource/content/1/Projecte_innovacio_educativa.pdfhttp://atenea.upc.edu/moodle/pluginfile.php/1962696/mod_resource/content/1/Projecte_innovacio_educativa.pdf

Segons la pag. 28, podem observar els pilars fonamentals en els que es basa la innovacio docent:

p28.JPG

 

Sovint el plantejament més comú es identificar una tecnologia que soni a

innovació i utilitzar-la.

De cara a la setmana que ve tenim una practica.

S’ha de repartir rols, quin grup fa quina de les posicions al debat.

S’ha de fer un model EFQM com a model de referencia de qualitat.

Hem de fer un debat sobre l’educacio publica versus privada/concertada.

-Podem mirar: Guia per elaborar un projecte docent innovador/publicacio recerca educativa, publicacio projecte d’innovacio.

Com elaborar un projecte d’innovacio docent?

Com compartir-lo en la comunitat?

  1. Programacio/concurs
  2. Prestigi professional del qual per cert se’n pot beneficiar tambe el centre on treballem

Es una feina addicional, pero hi ha contrapartides.

Les quatre potes de la innovacio educativa son:

  • 1.Persones
  • 2.Coneixement (o continguts)
  • 3.Processos (o objectius o procediments)
  • Tecnologies (recursos), tot i que ja puc innovar sense tecnologia!

No hem de començar a partir dels recursos o tecnologies. Pot ser que l’arbre (tecnologia) no ens deixi veure el bosc (innovacio educativa)!

Pag 32. EL CICLE DE GANE

 

 

32.JPG

 

HEM DE PREGUNTAR-NOS?

Quines mancances observo en l’educació? OBJECTIUS

Quines condicions ha de reunir el projecte? Mitjançant Recursos i personal, PLANIFICACIÓ

Quines possibilitats hi ha de portar-lo a bon terme ? AVALUACIÓ

Exemple: TFM!!!

  1. El problema
  2. Títol descriptiu del projecte.
  3. Formulació del problema.
  4. Objectius de la investigació.
  5. Justificació.

II.-MARC DE REFERENCIA.

  1. Fonaments teòrics.
  2. Antecedents del problema.
  3. Elaboració de les HIPÒTESIS.
  4. Identificació de les variables (per validar les hipotesis, si es compleixen).

III.- DADES.

  1. Disseny de tècniques de recol·lecció de informació. D’aquestes variables. Molt sovint treballem amb poblacio reduida. Si es molt gran, hem d’agafar mostres. S’ha de saber seleccionar les mostres per a que el disseny no estigui contaminat.
  2. Població i mostra (estadística).
  3. Tècniques d’anàlisi. Per saber si les diferencies que hi ha entre les diferents mostres ve causada perque son les mostres diferents que es lo mes normal ja que son persones diferents, es un efedcte d’un mostreig. De fet aixo son mostres diferents, que son resultat d’una mateixa poblacio, si les diferencies que constatem son significatives.
  4. Treball de camp.

III Dades. (continuacio)

Es molt critic perque les conclusions es basen sobre les dades, i si no estan ben recollides, podem obtenir conclusions desviades o incorrectes.

Que la mostra sigui lo suficientment gran per abarcar tota la poblacio. Si la mostra es per sobre de 30 individus ja comenca a ser interessant. Pero si es menor que 30 llavors ja es bastant justa. No ens interessa quedar-nos amb un subconjunt de la poblacio. Ens interessa abarcar tot el conjunt.

 

Dades dependents i independents.

Normalment tinc un grup de control, i un grup d’estudi en el qual es fa l’accio d’innovacio.

El de control es el tradicional

El destudi es aquell que introdueixo l’accio per fer les experimentacions donades

Es tracta de recollir informacio en aquest cas a priori en els dos grups, com a informacio de sortida, i al final torno a agafar informacio i dono el resultat final en funcio de les diferencies en el desenvolupament.

37-38-39

V .- ANÀLISI DE RESULTATS.

  1. Interpretació dels resultats.
  2. Conclusions.
  3. Informe final.
  4. Modificacions i ajustos.

VI.-ASPECTES ADMINISTRATIUS.

  1. Recursos humans.
  2. Pressupost.
  3. Cronograma /Temporització.

Aspectos legales

VII.- BIBLIOGRAFIA METODOLOGIA.

Temes legals (mes informacio, pagina 43) i mostratge, etc. (mes info a pag. 44).

EXERCICI: Llegir article 1 de la sessio 3 a Atenea.

A partir de la lectura de l’article 1 de la sessio 3 d’atenea hauriem de ser capacos de respondre les seguents questions:

  1.     Quina es la questio d’estudi?

Detectar las diferencias en motivacion  en funcion de las estrategias empleadas para la resolucion de problemas aritmetico-algebrico. S’estudia la motivacio en la ressolucio de problemes aritmetic-algebraics.

Com el metode afecta la motivacio i com la motivacio afecta els resultats!

  1.     Que es coneix previament del problema?

Que la ressolucio de problemes de las matematicas es fonamental; que en matematiques, un lloc central es basa en la ressolucio de problemes.

Si la motivacio costitueix un factor important en l’aprenentatge de les matematiques.

  1.     Quines son les hipotesis a verificar?

Les hipotesis a verificar son procediments de ressolucio de problemes verbals.

  1.     En que consisteix l’experiment?

En la realitzacio i recollecio de 598 mostres (estudiants) de 2°, 3°, 4°, de Educacion Secundaria Obligatoria (ESO) i analitzar-les.

Hay que analizar los procedimiento  de resolucion de tres problemas verbales aritmeticos –algebricos y hay que recompilar datos sobre la motivacion mediante un questionario basado en el modelo de expectativa-valor de Eccles y sus colaboradores adaptado para la aplicacion en el aprendizaje en las matematicas

  1.     Quines dades s’han recopilat, i com?

Hay que analizar los procedimiento de resolucion de tres problemas verbales aritmeticos –algebricos y hay que recompilar datos sobre la motivacion  mediante un questionario (o una enquesta) basado en el modelo de expectativa-valor de Eccles y sus colaboradores adaptado para la aplicacion en el aprendizaje en las matematicas.

  1.     Quines son les conclusion?

El alumnado que resuelve los problemas algebricamente muestra una motivacion  superior al grupo alterna el algebra y la aritmetica como estrategia de resolucion, por tanto, parece  ser que la supesta flexibilidad  en la resolucion  implica menor motivacion. Por otra parte , se discute la baja motivacion del alumnado sin perfil de resolucion definido en relacion a su bajo rendimiento. Son mas rapidos pero menos motivados.

Es pot produir efecte Pigmalio.

  1.     Validesa de l’estudi.

Se restringe la validez de este estudio a este alumnado unicamente /es restringeix la validesa de l’estudi a aquest alumnat unicament.

 

  1. PROPOSTA DE MILLORA

Estructura de l’article i com esta realitzat.

Una prova previa de l’estudi pero en bloc petit.

Quan fas un estudi comparatiu, els grups son comparables. De forma aleatoria. Pero aquest sembla que no es el cas. Ja que alguns ja tenen facilitats en resoldre problemes d’un cert tipus.

La conclusio es que no arriba a una conclusio clara.

Li falta mes variables. Una persona que ho fa be estara ja de per si mes motivada, i per tant millors resultats. Es com un peix que es menja la cua.

  1. Opineu sobre “el questionari per mesurar la motivacio”. El trobeu adient? Feu un DAFO del qüestionari

Aquest questionari es un draft, un test draft es un borrador.

Sembla que aquesta eina es feta per ell mateix. I esta molt be crear-se la seva propia eina, pero si ens recolzem en una cosa feta o inventada per nosaltres i no es una acceptada internacionalment no sera tan ben valorada. Si presentem un treball d’innovacio cientifica ens hem de cenyir a les eines ja provades. Perque et diran: i per què no fas servir aquesta tecnica o metode que esta ja aprovada i que ja existeix i te n’’inventes una de nova? Doncs encara que no ens agradi, si no ens agrada ens hem d’adaptar i hem de fer servir lo que ja hi es.

  1.  Us pot ajudar a l’enfoc del vostre TFM ? O paper?

El que es important es

Objectius

Hipotesis

Dades per contrastar

Analisis critic (critic perque potser surten coses que no haviem previst)

Conclusions

Encara que no sigui el millor exemple, per molt ambicios qu esigui, les coses han de ser clares. Per exemple si una proposta de millora de mes mostres no millorara el treball perque la metodologia ja es incorrecta a priori, de base.

  1. Llegir article 2.

Hacer tareas para casa: otra actividad como esta pero en grupo para casa, esta en ingles pero es muy corto.

Aportacio David.

Powtoon

EDpuzzle

Educaplay

 

 

Reptes i fronteres de l’ensenyament actual

Neurociència

Els avanços positius ens permeten entendre molt millor el funcionament del nostre cervell. D’aquí deriva la neuroeducació.

La contaminació afecta l’aprenentatge dels alumnes. També la dieta. Tot això relaciona també la immunodeficiència.

Neuroeducació

1.- Emocions estan lligades a coneixement

2.- El nostre cervell té un potencial increïble

3.- L’estrés no és bo

4.- Multisensorialitat

5.- Aprendre amb tot el cos

——————————-

Visualització de programa redes/emociones. Las experiencias negativas afectan a la educación.

Richard Davidson

Daniel Goleman

Para augmentar la cooperación y la educación y altruismo afecta específicamente al cerebro en apenas 2 semanas. Cuando antes se produzca la intervención, mejor.

Si ajudem els alumnes a controlar les seves emocions, podran aprendre millor.

Cal reconèixer i aprendre a dissipar les emocions negatives per evitar que influeixin en l’aprenentatge.

 

Educació informal fa referència a mitjans de comunicació, acadèmies, etc. en definitiva el que no és intencionat en un principi/ reglada. Formal seria reglada. Informal, concepte lliure. L’informal va lligat a les emocios, perquè ho fem perquè ens agrada.

Conclusió, els alumnes poden aprendre fora de l’escola. Això pot influenciar l’aprenentatge formal. El que s’ha après de manera informal pot també complementar l’aprenentatge formal.

 

El paradigma del joc.

Docent, dissenyador d’experiències

Alumne, jugador

Notes, recompenses (medalles, estrelles)

Exercici, joc

Examen, repte

 

Feina per d’aquí dues setmanes. Debat sobre Qualitat de l’ensenyament.

Activitat de classe invertida: flipped classroom.

Explicar i fer un debat del model EFMQ (model general) adaptada al model educatiu. Agafem el power point que teniem abans, l’agafem de base.

debat.JPG

 

 

 

 

 

 

SESSIÓ 2 (23/02)

SESSIÓ 2 (23/02)

Recordatori introducció setmana passada.

Per què pot ser útil la innovació docent? Per què s’ha d’innovar en la educació?

Vam estar fent una llista que va escriure a la pissarra.

Segons Jean Piaget, el 75% de les professions del futur encara no existeixen o s’estan creant.

L’educacio no es aliena als problemes socials dels nostres estudiants.

Com podem predir que cal educar en un futur?

L’èxit del sistema educatiu rau en adaptar-nos als nous canvis. El nostre objectiu principal és desenvolupar persones que siguin capaços de fer coses noves, que siguin creatius, inventors i descobridors.

Ho podem fer a partir de necessitats subjectives i socials dels nostres dies? De processos d’investigacio i experimentacio?

Nosaltres ens centrarem, en aquest màster, en la innovació en la nostra aula.

Tres conceptes diferents: Canvi, millora i innovacio.

Últimament cada cop està canviant més la manera en la que aprenem. Abans utilitzàvem llibres. Ara ja fem servir visualització de vídeos, etc.

Cal garantir la viabilitat i idoneitat dels canvis educatius si volem adoptar mesures que millorin la qualitat de l’educacio a les nostres aules.

El fet de passar d’un estat anterior, el que es tenia abans, a un estat de millora, suposa i implica la presencia d’un canvi positiu: “introduccio de quelcom nou que produeix millora”.

Estem immersos en un dinamisme: avui en dia anem canviant, en mode zapping.

Les emocions fa que s’impliquin en el procés d’aprenentatge. El canvi pot ser espontani.

Els elements que el caracteritzen son:

  • Processament intuïtiu i sintètic
  • Interactivitat

Ho podriem resumir com “Delectare et prodesse”: ensenyar deleitant.

Existeixen dues realitats confrontades; alumnat segle XXI versus professorat que s’ha educat amb procediments i mitjans del segle XX, es a dir, amb metodologies transmissives (nosaltres per exemple).

És important assistir a congressos i seminaris regularment durant tota la nostra trajectòria professional com a docents.

Com hem d’educar per al futur?

Hem de basar-nos en analitzar les necessitats socials i els processos d’investigació i experimentació.

Canvi: qualsevol canvi durant la nostra pràctica docent. Poden ser volguts o no.

Millora: considerem que el canvi ha anat a millor.

Innovació: va molt més enllà de millorar. Defineix una mancança i uns objectius; requereix dissenyar un pla d’acció i executar-lo i avaluar-lo.

Identificar aspectes.

Definir estratègia i objectius

Actuar el pla.

Avaluar-lo.

Innovació: incorporació del mètode científic a una cosa natural.

Es l’eina que permet la millora de forma conscient, organitzada i sistematizada dels canvis.

Albert Ibiza ho veu diferent, ho veu com un procés de millora contínua, pero no com a innovació.

Disseny d’activitats que permet millorar el procès d’aprenentatge.

No és decidir que fem una cosa, fer-la i quedar-nos contents, sinó planificar-la, organitzar-la, executar-la i evaluar-la, per tenir un control dels resultats i actuar en conseqüència.

No és transferible directament d’un sistema a un altre.

Concepte d’innovacio: Innovacio es el proces de disseny de l’aprenentatge que millora l’educacio. La innovacio es molt important en l’educacio per tal de poder millorar-la.

Requisits indispensables: la Innovació, per ser considerada com a tal, requereix/necessita: acció duradora, avaluable, útil (tenir un alt index d’utilitzacio), implicar millores en la pràctica i perdurar en el temps (ser duradora). Ha d’estar relacionada amb millores substancials de la practica professional.

 

————————————————–

Recerca Educativa

Innovació són activitats operatives d’aula

Recerca educativa aborda la problemàtica desde més alt nivell, des d’una posició més estratègica.

La innovació ha de ser part de la nostra zona de confort!

S’obre un debat. Conclusió final després d’escoltar.

Abans s’ensenyaven conceptes. Avui dia la veritat actual pot durar dies, i hem de basar l’aprenentatge en les competències, més que en els conceptes en sí.

Material extra:

Mindfulness s’hauria d’aplicar als alumnes i als pares.

  • Els alumnes que poden reconèixer i gestionar les seves emocions pateixen menys conductes de risc i tenen millors resultats acadèmics i professionals.
  • Cal aprendre a dissipar les emocions negatives per a que no interfereixin en l’aprenentatge.

Connexió de la IE amb les intel·ligències múltiples: model d’habilitat

  • Peter Salovey & John Mayer (1990)
  1. Reconeixement de les pròpies emocions.
  2. Autorregulació.
  3. Automotivació.
  4. Comprensió de les emocions dels altres..
  5. Gestió de les relacions.

Aspectes de la intel·ligència emocional

  • Percepció i expressió emocional: reconèixer de forma conscient les emocions, tot identificant i podent verbalitzar el que sentim i senten els altres (empatia).
  • Facilitació emocional: capacitat per a generar sentiments que ajudin al pensament i l’aprenentatge.
  • Comprensió emocional: integrar el que sentim i considerar la dinàmica emocional (canvis).
  • Regulació emocional: controlar i dirigir les emocions (positives i negatives) de forma eficaç.

Aprenentatge a entorns informals

  • Hi ha àrees concretes (informàtica, aprenentatge de segones llengües) on l’aprenentatge informal és molt superior al formal, especialment a secundària.
  • Com acreditar l’aprenentatge informal? Badges.
  • Entre l’ensenyament formal i l’informal hi ha l’ensenyament no formal (aules obertes, seminaris, grups de treball,…

Aprenentatge Basat en Jocs /SEL

  • Mecàniques de joc aplicades a l’ensenyament per aconseguir un objectiu pedagògic.
  • Fer viure experiències gratificants en l’aprenentatge fent servir eines i elements lúdics.
  • Integració docent a l’entorn socioemocional de l’alumnat.

Fracàs escolar Escudero (2005)

  • Finalment, com a mínim caldria evitar o disminuir al màxim el fracàs escolar.
  • Les nostres accions cal que considerin ‘models ecològics’ i no esquemes simplificadors o monocausals, que no han donat resultats.
  • L’exclusió i discriminació, sovint per patologies, és una de les principals causes de fracàs escolar.

 

Innovació docent: necessitat, moda, o estafa?

Amb la redaccio d’aquest article queda plasmada la resposta.

 

————————————————–

Debat sobre la calidad de l’ensenyament en grup

Directrius per participar en un Debat:

  1. Fases (veure full d’activitats pautades)
  2. Documentar-se: ho farem de forma individual i escollint un centre que tinguem a l’abast (en la majoria de casos a on realitzeu el PRACTICUM)
  3. Posada en comú en grup. Cada grup defensa la qualitat d’un tipus d’escolarització: Pública, Concertada, Privada, …. Cal especificar cada grup quin tipus de centre representa.
  4. Preparació d’estratègies per que el debat sigui de qualitat i serveixi d’activitat d’aprenentatge
  5. Realització del debat

Algunes directrius per preparar un Debat:

  • Quin és el grau de controvèrsia de la situació: baix o alt? Explícita o potencial? 
  • En quin àmbit social es produeix el discurs: més o menys formal, etc..? 
  • A qui vull convèncer:
    • el meu interlocutor,
    • el públic que està escoltant la meva intervenció, 
    • el “profe” que em posarà la nota? 
  • Puc sintetitzar el tema que és objecte de discussió i puc definir amb claredat quina és la meva posició?

 

FI DE LA SESSIÓ

Bloc personal IDIRE

Ahir divendres vaig anar a veure la conferència del David Quartielles.

Pel matí havia estat durant una hora (prèviament a l’institut, a l’altra punta de Bcn; i algunes voltes més a Bcn, trobades amb el grup de classe per avançar treballs inclosa) al Cosmocaixa, a veure els projectes dels més de dos mil alumnes de secundària, amb arduino.

Sembla que n’hi havia uns quants de Tec2, però només el David i jo, de Tec1.

 

SESSIÓ 1 (16/02)

Títol de l’assignatura: Innovació Docent i Recerca Educativa

Professors:

Nom: Josep Fernández; correu electrònic: josep.fernandez@upc.edu

Nom: Antonio Hernández; correu electrònic: antonio.hernandez@upc.edu

Nom: Montse Pérez (actualment l’han operat); correu electrònic: montserrat.perez-moya@upc.edu

Configuració de les qualificacions de l’assignatura:

  • Assistència (10%): assistència
  • Innovació docent (30%): projecte, o bé de robòtica o bé d’impressió 3D
  • Recerca educativa (30%): Abstract per al congrés; pòster per al congrés; assistència a l’activitat. El treball de recerca es pot associar al TFM. Ho farem amb el mínim de parts per poder-ho presentar en un congrés de manera oficial. Es valorarà la correcció, la claredat i la viabilitat. Extensió ¾ pàgines en català/castellà/anglès.
  • Treball individual (30%)

Dates importants:

  • 16/03: dues opcions. 1.- Campus Besòs-Fòrum (antonio Travieso/Jord): impressió 3D; 2.- Robòtica UPC (Josep Fernandez)
  • 30/03: Conferència sobre addiccions
  • 27/04: enviament del pòster per revisió
  • 18/05: presentació i defensa del projecte
  • 01/06: penjada i defensa del pòster

Creació d’un bloc. Segurament també és possible fer-ho a Atenea, però és difícil. Una alternativa és fer-ho en wordpress.

Activitat: Reflexioneu individualment, i poseu per escrit, 5 motius pels que creieu cal innovar en educació. (5 minuts)

  1. Per adaptar-nos al món canviant
  2. Fer desenvolupar la empatia
  3. Per poder aplicar els mètodes Montessori
  4. Ensenyar a gestionar la salut dels alumnes per a que siguin més eficients a nivell físic i psíquic
  5. Adaptar-se al màxim possible als continguts i la forma d’educar a la diversitat de cada alumne

Cada grup a l’aula ha exposat a la resta les 5 motivacions.

A continuació hem posat totes les reflexions de tots els grups reunides a la pissarra. El resultat és el següent:

1

 

b7f47158-4ec0-4254-9fcc-15aa233f5f13

Preguntes del professor: quina d’aquestes coses podem fer sense innovar? Quines coses treurieu? Què està repetit? Durant la mateixa sessió el professor va tatxant les diferents respostes de la pissarra i en fa fent comentaris.

Observació important /conclusió: Innovar NO és tecnologia! Si hi és, està bé, però no hem de confondre els conceptes. Canviar no té perquè significar millorar; i millorar no té perquè significar innovar.

FI DE LA CLASSE

Presentació personal

Sóc Xavier Jordi Farré Capdevila. Tinc 35 anys. He estudiat a l’escola Annexa I (Col·legi Públic de Pràctiques I) de Lleida, i a l’IES Gili i Gaya de Lleida al mateix temps que he estudiat música, i els instruments violí i fagot al Conservatori Municipal de Música de Lleida. He estudiat Enginyeria Tècnica de Telecomunicacions, Especialitat en Sistemes Electrònics. He treballat en el sector ferroviari, el de la distribució de material elèctric i electrònic, i els últims 10 anys en el sector de l’automoció, especialitzat en el disseny i desenvolupament de software. He treballat per a clients com Renault, Jaguar-Land Rover, Deutz-Motors, Ford, entre d’altres fabricants.

Durant la carrera vaig destacar des dels primers cursos en programació. M’agradava i se’m donava bé. Vaig ser proposat pel professorat de classes magistrals per a donar classes de pràctiques (com tutories) dels primers cursos de Programació de totes les especialitats d’Enginyeria de Telecomunicacions. El tipus d’alumnat era especialment tècnic, de 18 anys, estudiants de primer curs de carrera de Telecomunicacions de totes les especialitats (Imatge i So, Telecomunicacions, Sistemes Electrònics, Multimedia, Sistemes Informàtics).

 

Fotografia:

imatge_xavier